Entrevista a Valero Rivera, entrenador de
la selecció espanyola d’handbol.
L’handbol, una passió
Entrevistem a Valero Rivera, seleccionador espanyol d’handbol. Valero ha
desenvolupat tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona, com a jugador i posteriorment
com a entrenador. Ha passat a l’historia per ser l’entrenador del “Dream Team” d’handbol aconseguint més de 50 títols
entre els que hi destaquen 6 copes d’Europa.
Com va
començar la teva relació amb l’handbol?
Doncs fa molts anys d’això... Jo tenia tretze
anys, jugava a futbol i a minibàsquet al col·legi la Salle de Gràcia-Josepets.
També van fer un equip d’handbol. Aleshores els dissabtes jugava a minibàsquet,
després a handbol i diumenges a futbol. Posteriorment, un amic que jugava al
Barça dels juvenils em va dir si volia fer una prova a l’equip, vaig anar-hi i
em van fitxar. Als 19 vaig pujar el primer equip fins als 30 anys que em vaig
retirar com a jugador professional.
Has
desenvolupat tota la teva carrera el FC Barcelona com a jugador i posteriorment
com a entrenador. En quina de les dues etapes et quedaries?
Home, lògicament la d’entrenador. Quants ets
jove sempre penses en jugar, però ja des de els disset anys, al col·legi Sagrada
Família ja era l’entrenador de l’equip juvenil i jugador al mateix temps.
Després ja vaig estudiar INEFC per a poder ser un bon entrenador. Sempre
pensava com a entrenador. Des de sempre ha sigut el que m’ha agradat més.
Quin és
l'èxit de mantenir a un equip durant
vint anys al nivell més alt ?
Primer treballar, tenir molta il·lusió, entendre
el que vol el club, formar part del club i lògicament encertar també en quins
jugadors han de continuar, quins jugadors han de marxar i quins jugadors han de
venir. I fer-ho sempre amb temps. Amb
aquestes línies de treball és possible aguantar vint anys, que és molt.
Li val tot
per guanyar?
No, és impossible, sobretot si estàs en un equip com el Barça. Des
de sempre al Barça s’ha demostrat com ha
de ser un esportista i com s’ha de comportar un. Qualsevol que vulgui estar al
Barça i es comporti d’una manera egoista durarà poc. Com sempre s’ha dit el
Futbol Club Barcelona és més que un club.
Has tractat
amb juvenils i amb estrelles. Els has tractat de la mateixa manera?
Si. La veritat és que si. Una vegada es posaven
a entrenar tots tenien el meu respecte. Potser
als de casa, com que jo era de la casa també, els tractava igual però em
feia molta il·lusió quant algú d’aquests arribava al primer equip i triomfava.
I parlant
d’estrelles ( ara només de l'handbol es clar..) Quina ha estat la clau per a que tota una personalitat com Iñaki
Urdangarín hagi estat un un més al
vestidor?
Ell es va formar a la casa, el vaig fitxar quan
tenia 16 anys. Ell tenia molt clar el que volia el club i volia l’equip i
sempre va fer molt per a que tot continues de la mateixa manera. De fet van ser
els millors anys de la historia de l’handbol al Futbol Club Barcelona. I també
lògicament l’equip, que va saber conviure en una situació especial. Jo diria que tot el club va estar a
l’alçada del que allò requeria per a que res es trenques.
I com ho va
fer per aïllar a l’equip de tota la premsa “rosa” ?
Jo això ho vaig deixar molt clar des del
principi. Com és lògic, aquest tipus de premsa no hauria d’entrar, però entenia
que era una situació especial i els primers 15 minuts de l’entrenament podien
fer les fotografies que volguessin i ja després marxar.
Sempre s’ha
parlat molt del teu caràcter. Com et definiries?
Millor que la gent digui, però esta clar que
m’agrada sempre fer-ho el millor possible, sóc molt exigent amb mi mateix i
aquesta exigència ha d’anar compartida amb la gent que treballes, i per això
vaig poder estar vint anys com a entrenador d’un equip que havia de guanyar
sempre. També és molt important el fet que jo em vaig educar al club, i si
entres al club quan tens 13 anys i entens el que és el club i estimes al club
és molt més fàcil desprès continuar estant compromès a aquest. Jo sempre diria
que he treballat molt, he tingut la sort d’entrenar al Barça, entrenar a
grandíssims jugadors i per això hem pogut guanyar. Sempre he pensat el millor
per al club.
Aquest
caràcter fa que vostè sigui més que un entrenador?
La veritat es que sí. Jo estava totalment
compromès amb el Futbol Club Barcelona, i això ningú ho pot negar.
Però per
altra banda. El seu caràcter pot ser que l’impedís avançar en la nova etapa que
va dur a terme com a director general de les seccions professionals del Futbol
Club Barcelona?
No, va ser diferent. En una entrevista a TV3 la
Mónica Terribas em va preguntar “que faria si els aficionats del Palau Blaugrana
el xiulessin”. Jo vaig cometre l’errada de dir públicament que si ho fessin
marxaria cap a casa. Uns dies després, em van xiular. Llavors vaig haver de fer
el que havia dit, tot i el dolor que significava deixar l’equip de la meva
vida. Em vaig equivocar quan ho vaig dir, però no quant ho vaig fer perquè
només podia fer-ho.
Creus que d’haver sabut el
rebuig que va tenir haguessis acceptat
el càrrec?
El
que no tornaria a fer seria cometre l’errada de dir que si em xiulessin
marxaria.
Vostè fa xerrades a les
empreses. Què explica?
Jo
parlo sobre temes de lideratge i treball en equip. Parlo del que he fet i com
ho he fet, i sembla ser que agrada. Sempre pensant amb l’exigència pròpia per a
poder exigir als demes. El lideratge és una cosa que els altres et donen, mai pots dir que ets el líder de res sinó que t’ho
han de dir.
Creu en la intel·ligència
emocional?
Jo
crec en la intel·ligència perquè és fonamental, i dintre de l’esport hi ha
moments molt i molt emotius. Moments i moments en que si tu no saps controlar
totes aquestes sensacions és molt difícil tot plegat. Jo crec en tot el té a
veure amb el treball, amb el lideratge i amb la forma de treure el màxim
rendiment de la gent.
Ara farà dos anys que va
començar una nova aventura com a seleccionador espanyol d’handbol. Com li va?
Doncs
cada vegada millor. Vàrem començar molt malament. Vaig fer una renovació molt
gran a la plantilla, vaig arribar i als 15 dies ja teníem el Mundial a Croàcia
i ho vàrem pagar, tot i que la classificació no va ser justa, ja que el partit
contra Corea el mereixíem guanyar. Posteriorment, a l’Europeu d’aquest any a
Àustria ja vàrem demostrar que tenim
qualitat, i ara la nostra il·lusió és estar entre els quatre primers en el
pròxim Mundial de Suècia. ( Van quedar tercers)
I d’aquí uns anys, què es veu
fent?
Doncs
el que estic fent. Tinc aquesta empresa d’assessorament esportiu, tinc el tema
de la selecció... Després quan acabi el Mundial ja veurem si jo vull continuar
i si el president que hi ha vol que continuï. Però bàsicament vull estar dins
el món de l’esport amb l’empresa d’assessorament.
I finalment, quin és el seu
lema?
Jo
sempre dic treballar i mai presumir del que has guanyat perquè això a la curta
et ve en contra. Treballar i treballar, sempre amb el màxim respecte amb els
qui treballes i amb els qui t’enfrontes.
Entrevista realitzada al gener de 2011
