Entrevista a Valero Rivera, entrenador de la selecció espanyola d’handbol.

L’handbol, una passió

Entrevistem a Valero Rivera, seleccionador espanyol d’handbol. Valero ha desenvolupat tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona, com a jugador i posteriorment com a entrenador. Ha passat a l’historia per ser l’entrenador del “Dream Team” d’handbol aconseguint més de 50 títols entre els que hi destaquen 6 copes d’Europa.

Com va començar la teva relació amb l’handbol?

Doncs fa molts anys d’això... Jo tenia tretze anys, jugava a futbol i a minibàsquet al col·legi la Salle de Gràcia-Josepets. També van fer un equip d’handbol. Aleshores els dissabtes jugava a minibàsquet, després a handbol i diumenges a futbol. Posteriorment, un amic que jugava al Barça dels juvenils em va dir si volia fer una prova a l’equip, vaig anar-hi i em van fitxar. Als 19 vaig pujar el primer equip fins als 30 anys que em vaig retirar com a jugador professional.

Has desenvolupat tota la teva carrera el FC Barcelona com a jugador i posteriorment com a entrenador. En quina de les dues etapes et quedaries?

Home, lògicament la d’entrenador. Quants ets jove sempre penses en jugar, però ja des de els disset anys, al col·legi Sagrada Família ja era l’entrenador de l’equip juvenil i jugador al mateix temps. Després ja vaig estudiar INEFC per a poder ser un bon entrenador. Sempre pensava com a entrenador. Des de sempre ha sigut el que m’ha agradat més.  

Quin és l'èxit de mantenir a un equip durant  vint anys al nivell més alt ?

Primer treballar, tenir molta il·lusió, entendre el que vol el club, formar part del club i lògicament encertar també en quins jugadors han de continuar, quins jugadors han de marxar i quins jugadors han de venir. I  fer-ho sempre amb temps. Amb aquestes línies de treball és possible aguantar vint anys, que és molt.

Li val tot per guanyar?

No, és impossible,  sobretot si estàs en un equip com el Barça. Des de sempre al Barça s’ha demostrat  com ha de ser un esportista i com s’ha de comportar un. Qualsevol que vulgui estar al Barça i es comporti d’una manera egoista durarà poc. Com sempre s’ha dit el Futbol Club Barcelona és més que un club.

Has tractat amb juvenils i amb estrelles. Els has tractat de la mateixa manera?

Si. La veritat és que si. Una vegada es posaven a entrenar tots tenien el meu respecte. Potser  als de casa, com que jo era de la casa també, els tractava igual però em feia molta il·lusió quant algú d’aquests arribava al primer equip i triomfava.

I parlant d’estrelles ( ara només de l'handbol es clar..) Quina ha estat la clau per a que tota una personalitat com Iñaki Urdangarín hagi estat un  un més al vestidor?

Ell es va formar a la casa, el vaig fitxar quan tenia 16 anys. Ell tenia molt clar el que volia el club i volia l’equip i sempre va fer molt per a que tot continues de la mateixa manera. De fet van ser els millors anys de la historia de l’handbol al Futbol Club Barcelona. I també lògicament l’equip, que va saber conviure en una situació  especial. Jo diria que tot el club va estar a l’alçada del que allò requeria per a que res es trenques.

I com ho va fer per aïllar a l’equip de tota la premsa “rosa” ?

Jo això ho vaig deixar molt clar des del principi. Com és lògic, aquest tipus de premsa no hauria d’entrar, però entenia que era una situació especial i els primers 15 minuts de l’entrenament podien fer les fotografies que volguessin i ja després marxar. 

Sempre s’ha parlat molt del teu caràcter. Com et definiries?

Millor que la gent digui, però esta clar que m’agrada sempre fer-ho el millor possible, sóc molt exigent amb mi mateix i aquesta exigència ha d’anar compartida amb la gent que treballes, i per això vaig poder estar vint anys com a entrenador d’un equip que havia de guanyar sempre. També és molt important el fet que jo em vaig educar al club, i si entres al club quan tens 13 anys i entens el que és el club i estimes al club és molt més fàcil desprès continuar estant compromès a aquest. Jo sempre diria que he treballat molt, he tingut la sort d’entrenar al Barça, entrenar a grandíssims jugadors i per això hem pogut guanyar. Sempre he pensat el millor per al club.

Aquest caràcter fa que vostè sigui més que un entrenador?

La veritat es que sí. Jo estava totalment compromès amb el Futbol Club Barcelona, i això ningú ho pot negar.

Però per altra banda. El seu caràcter pot ser que l’impedís avançar en la nova etapa que va dur a terme com a director general de les seccions professionals del Futbol Club Barcelona?

No, va ser diferent. En una entrevista a TV3 la Mónica Terribas em va preguntar “que faria si els aficionats del Palau Blaugrana el xiulessin”. Jo vaig cometre l’errada de dir públicament que si ho fessin marxaria cap a casa. Uns dies després, em van xiular. Llavors vaig haver de fer el que havia dit, tot i el dolor que significava deixar l’equip de la meva vida. Em vaig equivocar quan ho vaig dir, però no quant ho vaig fer perquè només podia fer-ho.

Creus que d’haver sabut el rebuig que va tenir haguessis acceptat  el càrrec?

El que no tornaria a fer seria cometre l’errada de dir que si em xiulessin marxaria.

Vostè fa xerrades a les empreses. Què explica?  

Jo parlo sobre temes de lideratge i treball en equip. Parlo del que he fet i com ho he fet, i sembla ser que agrada. Sempre pensant amb l’exigència pròpia per a poder exigir als demes. El lideratge és una cosa que els altres et donen, mai  pots dir que ets el líder de res sinó que t’ho han de dir.

Creu en la intel·ligència emocional? 

Jo crec en la intel·ligència perquè és fonamental, i dintre de l’esport hi ha moments molt i molt emotius. Moments i moments en que si tu no saps controlar totes aquestes sensacions és molt difícil tot plegat. Jo crec en tot el té a veure amb el treball, amb el lideratge i amb la forma de treure el màxim rendiment de la gent.

Ara farà dos anys que va començar una nova aventura com a seleccionador espanyol d’handbol. Com li va? 

Doncs cada vegada millor. Vàrem començar molt malament. Vaig fer una renovació molt gran a la plantilla, vaig arribar i als 15 dies ja teníem el Mundial a Croàcia i ho vàrem pagar, tot i que la classificació no va ser justa, ja que el partit contra Corea el mereixíem guanyar. Posteriorment, a l’Europeu d’aquest any a Àustria  ja vàrem demostrar que tenim qualitat, i ara la nostra il·lusió és estar entre els quatre primers en el pròxim Mundial de Suècia. ( Van quedar tercers)

I d’aquí uns anys, què es veu fent?

Doncs el que estic fent. Tinc aquesta empresa d’assessorament esportiu, tinc el tema de la selecció... Després quan acabi el Mundial ja veurem si jo vull continuar i si el president que hi ha vol que continuï. Però bàsicament vull estar dins el món de l’esport amb l’empresa d’assessorament.

I finalment, quin és el seu lema?

Jo sempre dic treballar i mai presumir del que has guanyat perquè això a la curta et ve en contra. Treballar i treballar, sempre amb el màxim respecte amb els qui treballes i amb els qui t’enfrontes.



Entrevista realitzada al gener de 2011